Novembre (II)

A novembre, a València, a Barcelona, Granada, Madrid i més ciutats universitàries l’organització ha fet possible que un tema que es pretenia que s’acceptara en silenci, ara estiga en boca de molts, i no solament a les universitats.
Les ocupacions i manifestacions eixien a la televisió. Les pàgines dels diaris de gran tirada s’omplien de notícies sobre l’oposició estudiantil al procés de Bolonya. Es podia llegir una gran quantitat d’articles que parlaven sobre la convergència europea. Hi havia alguns que analitzaven críticament el procés, i n’estaven en contra. La majoria presentaven Bolonya com una cosa necessària i imparable; valoraven amb paternalisme la lluita estudiantil (los vientos de mayo del 68), construïen una imatge mediàtica dels joves, que necessitem protestar de quan en quan, i no per respondre al que considerem una amenaça social.
Estratègies mediàtiques subtils: enfocades a fer veure el procés de Bolonya com una reforma necessària, l’oposició a la qual –els estudiants majoritàriament–no és una oposició seriosa, sinó que protesten per coses de l’edat (una evolución del botellón) sense saber ben bé del tot que comporta allò a què s’oposen.

No obstant això, el 20 de novembre, la manifestació del 20-N (un nou 20-N, conquerit des de la reivindicació estudiantil) demostrà la voluntat majoritària de debat i rebuig a l’anomenat procés de Bolonya per part de la gent de la Universitat de València; per damunt d'estratègies mediàtiques, s'obri una finestra pel debat i la transformació.