dimecres, 31 de desembre del 2008

I pel 2009...

Propòsits del nou any

Itàlia i Novecento, Gomorra, Romanzo Criminale, i Roma però no d'Itàlia, Kubrick, Amores perros i poesia; i clar, exàmens, (angoixa?)...com sempre, ganes i més ganes de viure, i més coses per contemplar, i molt més...

que l'alegria per viure no s'esgote mai

Romanzo

És el trailer de la pel·lícula



Fa anys aquesta pel·lícula no haguera sigut així. Seria un anàlisi més dens de la màfia romana com a nexe d'unió entre serveis secrets i grups armats d'esquerres; polítics i revolucionaris corruptes i enmig de corruptes; el combo que dominà la política italiana als '70 (i més).

Romanzo criminale deixa açò a l'atmosfera, i ens conta les històries d'aquells que creien que dominaven Roma, un història de glòria i caiguda del Libano, Freddo i Dandi, on la passió potser és el gran motor. Més El Padrino que una pel·lícula política, i sens dubte, una banda criminal a les antípodes del cru i realista relat de Gomorra. Romanzo, una història.

dilluns, 29 de desembre del 2008

Que li demanes al 2009???

http://es.youtube.com/watch?v=wr5wlITPXFk&feature=related

Un altre any que hem viscut!!!!

A tots els llocs trobem balanços de l'any que anem a deixar. A la tele no fan més que vanagloriar a Espanya pel seu any brillant en l'esport, que si Rafa Nadal, que si la selecció espanyola de futbol... Més a prop, els homes i dones majors es feliciten i s'alegren però, sense evitar pedre la por de no conèixer un altre any. I conten tot el que han viscut i se'ls fa impossible assimilar totes aquelles experiències. Els nostres pares, ens recorden l'alegria que teníem nosaltres (els seus fills) quan erem menuts durant aquestes dates i després et diuen, "com ha canviat tot". En fí jo no sé si en veritat tot a canviat tant... però sí que sé que he viscut un any més, crec que he crescut respecte de l'any passat, he passat moments molts bons, altres més dolents.... Però espere que l'alegria per viure no s'esgote mai, per molts anys que passen... supose que sembla un tòpic, però que no sembla tòpic??? Des de Contemplant desitge un bon any nou a tothom.... I PER MOLTS ANYS!!!!

Ens veiem als bars.... i a la biblioteca...

dijous, 25 de desembre del 2008

Espiral (bis)

L'espiral és un tema que es tracta en moltes pel·lícules. La pressió d'una cosa que et devora i t'impedeix apartar-te'n, i, a més, t'obliga a continuar, empijorant encara més la situació (la sensació, el síndrome Kotov exagerat).
Si veiem Requiem for a dream, és un exemple perfecte de l'eixida de l'espiral, una fugida cap a endavant, on davant no hi ha res - el buit.
A Antes que el diablo sepa que hayas muerto, en principi no ens imaginem tant això. La història es va configurant per peces (recorda a Iñárritu, Amores Perros i més), i és així com podem comprendre què passa, com s'arriba a pensar, a la situació de fer les coses que es fan a la pel·lícula.

I sí, recordar una altra vegada allò de pensar, i se't tira el temps -la pressió, l'angoixa - al damunt, i l'única solució es empitjorar-ho encara més i així successivament fins a...

dissabte, 13 de desembre del 2008

Festivern per molts anys



Per fi, ja se sap on se celebra el Festivern aquest any. Primer es va dir que seria a Algemesí, després a les terres de l’Ebre, finalment serà més a prop de casa, a Alcoi. Doncs bé fins ací són tot bones notícies (el Festivern continuarà fent-se). Però, ben mirat, podrem anomenar-lo festival? Sembla que aquest any no hi haurà zona d’acampada ja que els concerts només tindran lloc la nit de cap d’any, és a dir, només una nit i no dues com les edicions anteriors. I la principal novetat, les places seran limitades. La sala on es fa, és menuda i per tant hi ha aforament limitat. Doncs bé aquestes novetats que enguany presenta el Festivern, actualment el festival amb més ressó a tot el País València, semblen seguir el camí de la resta de tots els festivals que s’han fet al nostre país i han acabat morint.

És molt prompte per analitzar les conseqüències que pot tenir, però segur que aquests canvis venen imposats, com no podria ser d’altra manera. La primera edició del Festivern és va celebrar a Pedreguer. Després i durant dos anys consecutius va tenir lloc a Ontinyent, però la quarta edició ja no podria ser a la capital de la Vall d’Albaida. La dreta havia arribat al poder, la mateixa dreta que després tallaria la senyal d’Infotv “per garantir la pluralitat informativa”, paraules de la senyora Lina Insa, alcaldesa d’Ontinyent. Per tant ens quedàrem sense Festivern i sense Infotv, i tot per garantir la pluralitat informativa. Açò seria una paradoxa, veritat?

Com vèiem cada vegada resulta més difícil trobar espai per organitzar festivals per tal de potenciar els nostres grups, la nostra música i la nostra llengua, ací al País València i més en concret a les comarques centrals. A més a més tots són festivals amb un gran èxit. Potser siga açò el que més moleste i per tant totes les reticències i excuses barates que mostren els ajuntaments o la Generalitat a l’hora d’acollir aquests festivals.

Qui no recorda aquells dies d’estiu a la Marina, primer als Poblets, després a Dènia i finalment a Xàbia? Va morir l’Almadrava Rock, després el Rock a la Mar conegut arreu del País Valencià i del Principat. Per què moriren? Excuses de la Conselleria de Infrasuctures, que si la zona d’acampada dificulta l’accés al port, que si congestiona el tràfic...Però fires, restaurants i activitats que els ixquen ben rentables a les butxaques de la Generalitat que no en falten.

Esperem que el Festivern no tinga el mateix final que l’Almadrava o el Rock a la mar. Aquest any hi anirem a Alcoi i com no podria ser d’una altra manera i perquè la situació ho requereix, acabaré parafrasejant al gran Ovidi, i jo com ell també espere que malgrat ser un dia, que dure anys.



dijous, 11 de desembre del 2008

La rosa plena de pètals

El problema de Lester crec que és aquest, que sols té o rosa o pètals. Explicant-se, té a la seua dona, que amb ell, ha perdut tots els pètals (la màgia, l'encant, la joventut), és una rosa pansida, tal com ens recorda quan ella el sorprén masturbant-se en un somni ("que pasa, soy el único al que aún le corre sangre por las venas?"jaja).
En aquell somni se li apareixien precisament els pètals, la fantasia, els pètals morts, lluny de la rosa, el desig buit. El desig xoca frontalment amb la realitat: tampoc és l'amiga animadora i potent de la seua filla allò que busca...

La rosa amb els pètals de color roig viu de passió.

la rosa o el pètal???


Com sabeu a la peli és el color roig l'element clau. Encara que segons la forma en què s'utilize suggreix una cosa o altra. Per una banda tenim roig-rosa sencera: perfecció, bellesa, fred, perill a punxar....per altra banda tenim pètals: moviment, dinamisme, desig, caos, proximitat, intimitat...
I si extrapolem açò a la situació del protagonista, vèiem una clara relació en com s'utilitza el color roig i les roses. La seva dona representa la rosa sencera, aquella que talla les roses amb les tisores (tisores, castració), descriu perfectament la insatisfactòria vida sexual de la parella. Els pètals suposen tot el contrari, el desig carnal que li desperta aquella jove que es converteix en la font de les seues fantasies, el seu caos...i potser la seua destrucció?

Albert quina anàlisi li fas tu a la peli sota aquest punt de vista que et presente?

Sabeu que a Wikipedia li ha eixit competència?

Sí, sí... com llegiu...Ahir llegia a Le Monde diplomatique, que Google, l'altre gegant del "món internet", ha llançat Knol, la seua pròpia plataforma encinclopèdica d'accés lliure. Aquest nou projecte de Google assegura que convocarà a grups de coordinadors acadèmics perquè els continguts i articles esopontanis siguen regulats per especialistes. Els creadors de Knol diuen que no pretenen ser una encliopèdia fast food, com ho és wikipedia. Per contra Jumbo Wales el creador de Wiki (després de fer-se multimilionari amb els negocis borsàtils) afirma que l'objectiu de Google és ampliar el mercat publicitari en Internet. Bé ja veurem com funciona Knol i quins resultats ens dona... Ara, tampoc esperem que acumule la suma de sabers que haja creat l'home des dels temps remots de la Biblioteca d'Alexandria...

Albert estem aconseguint fer més de tres entrades per setmana....Insòlit

dimecres, 10 de desembre del 2008

[més que parèntesi: disculpeu] NO ES OTRA ESTÚPIDA PELÍCULA AMERICANA

No sé per què ha vingut, però no s'equivoqueu:

ÉS UNA ALTRA ESTÚPIDA PEL·LÍCULA AMERICANA!!

American beauty, per començar


Look at me jerking off while I listen to country music. I hated this shit when I was growing up. Funny thing is, this is the high point of my day. It's all downhill from here



Al començament de la pel·lícula: "Aquí me tienen, cascándomela en la ducha. Para mí, el mejor momento del día. A partir de aquí todo va a peor.

I passen les coses...Mentides sostingudes, fantasies (moltes vegades que es queden en fantasies, i no en realitats possibles) i més.
En continuarem parlant...ho deixem obert...

dilluns, 8 de desembre del 2008

Trencant la rutina...

Albert, ja que has decidit parlar de futbol al nostre blog, també ho faré jo, però només amb la condició de rèplica. No sé que esperaves del partit, creies que el València anava a guanyar davant del Barça de Guardiola? Els jugadors ho són de bons, però és què on estiga Pep les coses van molt millor...Bé més que fer una valoració en quant a tàctica i jugades (que no ho pretenc), demostraré el meu suport a Guardiola, que des de sempre he pensat que faria molt pel Barça...jeje. Bé espere que després d'açò el blog torne a la seua normalitat. Ja sabeu a eixa línia mísitica que el caracteritza...jajaj

diumenge, 7 de desembre del 2008

Fins demà - 4-0 i roçant el ridícul

Després d'un 4-0 i gairebé 40 minuts lluitant amb Google i Blogger per recuperar la contrasenya, ja hem CONTEMPLAT prou per avui...(supose que la gent del Barça haurà gaudit...però és què no hi ha hagut rival...)
Es tanca la persiana, encara que per dir açò no calia fer cap entrada...


dilluns, 1 de desembre del 2008

La por marca els límits

És la història d'una renúncia, la renúncia d'allò que sents, del que et fa feliç, per la convenció. O per les circumstàncies, per la comoditat, per covardia.
Al final -i és d'açò del que es parla a En la ciudad sin límites, del final-, tot ve a ser el mateix. I ve l'arrepentiment, i tota la força que transmet, després de tants i tants anys aguantant, sofrint, atrapada, atrapat.
La història interessa i crea una intriga. I al final -i sempre- ens convida a viure sense límits; la llibertat.