dijous, 25 de desembre del 2008

Espiral (bis)

L'espiral és un tema que es tracta en moltes pel·lícules. La pressió d'una cosa que et devora i t'impedeix apartar-te'n, i, a més, t'obliga a continuar, empijorant encara més la situació (la sensació, el síndrome Kotov exagerat).
Si veiem Requiem for a dream, és un exemple perfecte de l'eixida de l'espiral, una fugida cap a endavant, on davant no hi ha res - el buit.
A Antes que el diablo sepa que hayas muerto, en principi no ens imaginem tant això. La història es va configurant per peces (recorda a Iñárritu, Amores Perros i més), i és així com podem comprendre què passa, com s'arriba a pensar, a la situació de fer les coses que es fan a la pel·lícula.

I sí, recordar una altra vegada allò de pensar, i se't tira el temps -la pressió, l'angoixa - al damunt, i l'única solució es empitjorar-ho encara més i així successivament fins a...