Si veiem Requiem for a dream, és un exemple perfecte de l'eixida de l'espiral, una fugida cap a endavant, on davant no hi ha res - el buit.
A Antes que el diablo sepa que hayas muerto, en principi no ens imaginem tant això. La història es va configurant per peces (recorda a Iñárritu, Amores Perros i més), i és així com podem comprendre què passa, com s'arriba a pensar, a la situació de fer les coses que es fan a la pel·lícula.
A Antes que el diablo sepa que hayas muerto, en principi no ens imaginem tant això. La història es va configurant per peces (recorda a Iñárritu, Amores Perros i més), i és així com podem comprendre què passa, com s'arriba a pensar, a la situació de fer les coses que es fan a la pel·lícula.
I sí, recordar una altra vegada allò de pensar, i se't tira el temps -la pressió, l'angoixa - al damunt, i l'única solució es empitjorar-ho encara més i així successivament fins a...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada