divendres, 23 de gener del 2009

Festes a Bocairent!!



En aquest meravellós poble de la Vall d'Albaida, Bocairent, la seua gent ja es prepera per a celebrar les Festes de Moros i Cristians, les millors de tota la contornà, per molt que diguen els d'Ontinyent i Banyeres. Aquest any jo podré gaudir de la major part dels dies (hauré acabat els exàmens)... Així que ara ja si que podem dir...Cavallers ja estem en festes!!!!!

dimarts, 20 de gener del 2009

Novembre (II)

A novembre, a València, a Barcelona, Granada, Madrid i més ciutats universitàries l’organització ha fet possible que un tema que es pretenia que s’acceptara en silenci, ara estiga en boca de molts, i no solament a les universitats.
Les ocupacions i manifestacions eixien a la televisió. Les pàgines dels diaris de gran tirada s’omplien de notícies sobre l’oposició estudiantil al procés de Bolonya. Es podia llegir una gran quantitat d’articles que parlaven sobre la convergència europea. Hi havia alguns que analitzaven críticament el procés, i n’estaven en contra. La majoria presentaven Bolonya com una cosa necessària i imparable; valoraven amb paternalisme la lluita estudiantil (los vientos de mayo del 68), construïen una imatge mediàtica dels joves, que necessitem protestar de quan en quan, i no per respondre al que considerem una amenaça social.
Estratègies mediàtiques subtils: enfocades a fer veure el procés de Bolonya com una reforma necessària, l’oposició a la qual –els estudiants majoritàriament–no és una oposició seriosa, sinó que protesten per coses de l’edat (una evolución del botellón) sense saber ben bé del tot que comporta allò a què s’oposen.

No obstant això, el 20 de novembre, la manifestació del 20-N (un nou 20-N, conquerit des de la reivindicació estudiantil) demostrà la voluntat majoritària de debat i rebuig a l’anomenat procés de Bolonya per part de la gent de la Universitat de València; per damunt d'estratègies mediàtiques, s'obri una finestra pel debat i la transformació.

dilluns, 19 de gener del 2009

L'art per l'art - 2

És art expressar sense comunicar, sense pretendre arribar a cap persona -excepte tu?

dissabte, 17 de gener del 2009

dimecres, 14 de gener del 2009

Foc












"Salvada" de la nostra secció Per contemplar. Val la pena, no?

Novembre (I)

El que anunciaven les acaballes de l’octubre va créixer al novembre a València, a la universitat. S’organitzaven ràpidament assemblees on acudien centenars d’alumnes, alguns per informar-se, preocupats, molts contraris a una reforma universitària no del tot coneguda que condueix a la degradació de la universitat com a institució pública de coneixement.
El moviment creixia: assemblees nocturnes de facultat amb més de 50 persones congregades, una concentració a les portes de Filologia s’escampava per tot Blasco Ibáñez fins a acabar a les portes del Rectorat. Els sacs de dormir i les tendes de campanya de les acampades començaven a veure’s per cadascun dels campus i Facultats de la Universitat.


Les assemblees, tot i la seua inexperiència i carències organitzatives, aconseguien èxits. Es va ocupar una nit el rectorat, on es celebrà una multitudinària, esgotadora (i poc productiva) assemblea. Una setmana després, més d’un miler d’alumnes, professors i més gent omplien de gom a gom la facultat de Filosofia, seu d’un insòlit debat entre alumnes i rector a propòsit de la convergència europea. La base del sistema universitari, aquells que estudien, demanen participar en el procés de reforma. La part més alta de la jerarquia, amb bones paraules, ho negava...

diumenge, 11 de gener del 2009

Gomorra


El que penses després de veure la pel·lícula és "pobre tio". I no per tots aquells que estan clavats a la camorra, per tots els morts, per tot, que també. És pel periodista, napolità, de Gomorra, Roberto Saviano. I penses també que gran, i què valent cal ser per fer-ho, per desafiar l'ordre establert a la seua estimada Nàpols. Desafiant-ho amb un relat tan clar i directe com sols pot ser-ho la realitat de pors quotidianes i futurs que s'escapen darrere qualsevol cantonada.