Novembre (I)

El que anunciaven les acaballes de l’octubre va créixer al novembre a València, a la universitat. S’organitzaven ràpidament assemblees on acudien centenars d’alumnes, alguns per informar-se, preocupats, molts contraris a una reforma universitària no del tot coneguda que condueix a la degradació de la universitat com a institució pública de coneixement.
El moviment creixia: assemblees nocturnes de facultat amb més de 50 persones congregades, una concentració a les portes de Filologia s’escampava per tot Blasco Ibáñez fins a acabar a les portes del Rectorat. Els sacs de dormir i les tendes de campanya de les acampades començaven a veure’s per cadascun dels campus i Facultats de la Universitat.


Les assemblees, tot i la seua inexperiència i carències organitzatives, aconseguien èxits. Es va ocupar una nit el rectorat, on es celebrà una multitudinària, esgotadora (i poc productiva) assemblea. Una setmana després, més d’un miler d’alumnes, professors i més gent omplien de gom a gom la facultat de Filosofia, seu d’un insòlit debat entre alumnes i rector a propòsit de la convergència europea. La base del sistema universitari, aquells que estudien, demanen participar en el procés de reforma. La part més alta de la jerarquia, amb bones paraules, ho negava...