CONTEMPLANT

Festes a Bocairent!!

2009-01-23T14:23:00.004+01:00

En aquest meravellós poble de la Vall d'Albaida, Bocairent, la seua gent ja es prepera per a celebrar les Festes de Moros i Cristians, les millors de tota la contornà, per molt que diguen els d'Ontinyent i Banyeres. Aquest any jo podré gaudir de la major part dels dies (hauré acabat els exàmens)... Així que ara ja si que podem dir...Cavallers ja estem en festes!!!!!

Novembre (II)

2009-01-20T13:56:00.003+01:00

A novembre, a València, a Barcelona, Granada, Madrid i més ciutats universitàries l’organització ha fet possible que un tema que es pretenia que s’acceptara en silenci, ara estiga en boca de molts, i no solament a les universitats.
Les ocupacions i manifestacions eixien a la televisió. Les pàgines dels diaris de gran tirada s’omplien de notícies sobre l’oposició estudiantil al procés de Bolonya. Es podia llegir una gran quantitat d’articles que parlaven sobre la convergència europea. Hi havia alguns que analitzaven críticament el procés, i n’estaven en contra. La majoria presentaven Bolonya com una cosa necessària i imparable; valoraven amb paternalisme la lluita estudiantil (los vientos de mayo del 68), construïen una imatge mediàtica dels joves, que necessitem protestar de quan en quan, i no per respondre al que considerem una amenaça social.
Estratègies mediàtiques subtils: enfocades a fer veure el procés de Bolonya com una reforma necessària, l’oposició a la qual –els estudiants majoritàriament–no és una oposició seriosa, sinó que protesten per coses de l’edat (una evolución del botellón) sense saber ben bé del tot que comporta allò a què s’oposen.

No obstant això, el 20 de novembre, la manifestació del 20-N (un nou 20-N, conquerit des de la reivindicació estudiantil) demostrà la voluntat majoritària de debat i rebuig a l’anomenat procés de Bolonya per part de la gent de la Universitat de València; per damunt d'estratègies mediàtiques, s'obri una finestra pel debat i la transformació.

L'art per l'art - 2

2009-01-19T00:04:00.000+01:00

És art expressar sense comunicar, sense pretendre arribar a cap persona -excepte tu?

Sostiene Pereira

2009-01-17T00:00:00.004+01:00

Foc

2009-01-14T23:55:00.005+01:00

"Salvada" de la nostra secció Per contemplar. Val la pena, no?

Novembre (I)

2009-01-14T23:53:00.003+01:00

El que anunciaven les acaballes de l’octubre va créixer al novembre a València, a la universitat. S’organitzaven ràpidament assemblees on acudien centenars d’alumnes, alguns per informar-se, preocupats, molts contraris a una reforma universitària no del tot coneguda que condueix a la degradació de la universitat com a institució pública de coneixement.
El moviment creixia: assemblees nocturnes de facultat amb més de 50 persones congregades, una concentració a les portes de Filologia s’escampava per tot Blasco Ibáñez fins a acabar a les portes del Rectorat. Els sacs de dormir i les tendes de campanya de les acampades començaven a veure’s per cadascun dels campus i Facultats de la Universitat.

Les assemblees, tot i la seua inexperiència i carències organitzatives, aconseguien èxits. Es va ocupar una nit el rectorat, on es celebrà una multitudinària, esgotadora (i poc productiva) assemblea. Una setmana després, més d’un miler d’alumnes, professors i més gent omplien de gom a gom la facultat de Filosofia, seu d’un insòlit debat entre alumnes i rector a propòsit de la convergència europea. La base del sistema universitari, aquells que estudien, demanen participar en el procés de reforma. La part més alta de la jerarquia, amb bones paraules, ho negava...

Gomorra

2009-01-11T00:58:00.001+01:00

El que penses després de veure la pel·lícula és "pobre tio". I no per tots aquells que estan clavats a la camorra, per tots els morts, per tot, que també. És pel periodista, napolità, de Gomorra, Roberto Saviano. I penses també que gran, i què valent cal ser per fer-ho, per desafiar l'ordre establert a la seua estimada Nàpols. Desafiant-ho amb un relat tan clar i directe com sols pot ser-ho la realitat de pors quotidianes i futurs que s'escapen darrere qualsevol cantonada.

I pel 2009...

2008-12-31T17:09:00.003+01:00

Propòsits del nou any

Itàlia i Novecento, Gomorra, Romanzo Criminale, i Roma però no d'Itàlia, Kubrick, Amores perros i poesia; i clar, exàmens, (angoixa?)...com sempre, ganes i més ganes de viure, i més coses per contemplar, i molt més...

que l'alegria per viure no s'esgote mai

Romanzo

2008-12-31T17:08:00.002+01:00

És el trailer de la pel·lícula

Fa anys aquesta pel·lícula no haguera sigut així. Seria un anàlisi més dens de la màfia romana com a nexe d'unió entre serveis secrets i grups armats d'esquerres; polítics i revolucionaris corruptes i enmig de corruptes; el combo que dominà la política italiana als '70 (i més).

Romanzo criminale deixa açò a l'atmosfera, i ens conta les històries d'aquells que creien que dominaven Roma, un història de glòria i caiguda del Libano, Freddo i Dandi, on la passió potser és el gran motor. Més El Padrino que una pel·lícula política, i sens dubte, una banda criminal a les antípodes del cru i realista relat de Gomorra. Romanzo, una història.

Que li demanes al 2009???

2008-12-29T16:02:00.002+01:00

http://es.youtube.com/watch?v=wr5wlITPXFk&feature=related

Un altre any que hem viscut!!!!

2008-12-29T14:12:00.003+01:00

A tots els llocs trobem balanços de l'any que anem a deixar. A la tele no fan més que vanagloriar a Espanya pel seu any brillant en l'esport, que si Rafa Nadal, que si la selecció espanyola de futbol... Més a prop, els homes i dones majors es feliciten i s'alegren però, sense evitar pedre la por de no conèixer un altre any. I conten tot el que han viscut i se'ls fa impossible assimilar totes aquelles experiències. Els nostres pares, ens recorden l'alegria que teníem nosaltres (els seus fills) quan erem menuts durant aquestes dates i després et diuen, "com ha canviat tot". En fí jo no sé si en veritat tot a canviat tant... però sí que sé que he viscut un any més, crec que he crescut respecte de l'any passat, he passat moments molts bons, altres més dolents.... Però espere que l'alegria per viure no s'esgote mai, per molts anys que passen... supose que sembla un tòpic, però que no sembla tòpic??? Des de Contemplant desitge un bon any nou a tothom.... I PER MOLTS ANYS!!!!

Ens veiem als bars.... i a la biblioteca...

Espiral (bis)

2008-12-25T22:59:00.003+01:00

L'espiral és un tema que es tracta en moltes pel·lícules. La pressió d'una cosa que et devora i t'impedeix apartar-te'n, i, a més, t'obliga a continuar, empijorant encara més la situació (la sensació, el síndrome Kotov exagerat).

Si veiem Requiem for a dream, és un exemple perfecte de l'eixida de l'espiral, una fugida cap a endavant, on davant no hi ha res - el buit.
A Antes que el diablo sepa que hayas muerto, en principi no ens imaginem tant això. La història es va configurant per peces (recorda a Iñárritu, Amores Perros i més), i és així com podem comprendre què passa, com s'arriba a pensar, a la situació de fer les coses que es fan a la pel·lícula.

I sí, recordar una altra vegada allò de pensar, i se't tira el temps -la pressió, l'angoixa - al damunt, i l'única solució es empitjorar-ho encara més i així successivament fins a...

Festivern per molts anys

2008-12-13T17:22:00.003+01:00

Per fi, ja se sap on se celebra el Festivern aquest any. Primer es va dir que seria a Algemesí, després a les terres de l’Ebre, finalment serà més a prop de casa, a Alcoi. Doncs bé fins ací són tot bones notícies (el Festivern continuarà fent-se). Però, ben mirat, podrem anomenar-lo festival? Sembla que aquest any no hi haurà zona d’acampada ja que els concerts només tindran lloc la nit de cap d’any, és a dir, només una nit i no dues com les edicions anteriors. I la principal novetat, les places seran limitades. La sala on es fa, és menuda i per tant hi ha aforament limitat. Doncs bé aquestes novetats que enguany presenta el Festivern, actualment el festival amb més ressó a tot el País València, semblen seguir el camí de la resta de tots els festivals que s’han fet al nostre país i han acabat morint.

És molt prompte per analitzar les conseqüències que pot tenir, però segur que aquests canvis venen imposats, com no podria ser d’altra manera. La primera edició del Festivern és va celebrar a Pedreguer. Després i durant dos anys consecutius va tenir lloc a Ontinyent, però la quarta edició ja no podria ser a la capital de la Vall d’Albaida. La dreta havia arribat al poder, la mateixa dreta que després tallaria la senyal d’Infotv “per garantir la pluralitat informativa”, paraules de la senyora Lina Insa, alcaldesa d’Ontinyent. Per tant ens quedàrem sense Festivern i sense Infotv, i tot per garantir la pluralitat informativa. Açò seria una paradoxa, veritat?

Com vèiem cada vegada resulta més difícil trobar espai per organitzar festivals per tal de potenciar els nostres grups, la nostra música i la nostra llengua, ací al País València i més en concret a les comarques centrals. A més a més tots són festivals amb un gran èxit. Potser siga açò el que més moleste i per tant totes les reticències i excuses barates que mostren els ajuntaments o la Generalitat a l’hora d’acollir aquests festivals.

Qui no recorda aquells dies d’estiu a la Marina, primer als Poblets, després a Dènia i finalment a Xàbia? Va morir l’Almadrava Rock, després el Rock a la Mar conegut arreu del País Valencià i del Principat. Per què moriren? Excuses de la Conselleria de Infrasuctures, que si la zona d’acampada dificulta l’accés al port, que si congestiona el tràfic...Però fires, restaurants i activitats que els ixquen ben rentables a les butxaques de la Generalitat que no en falten.

Esperem que el Festivern no tinga el mateix final que l’Almadrava o el Rock a la mar. Aquest any hi anirem a Alcoi i com no podria ser d’una altra manera i perquè la situació ho requereix, acabaré parafrasejant al gran Ovidi, i jo com ell també espere que malgrat ser un dia, que dure anys.

La rosa plena de pètals

2008-12-11T23:21:00.002+01:00

El problema de Lester crec que és aquest, que sols té o rosa o pètals. Explicant-se, té a la seua dona, que amb ell, ha perdut tots els pètals (la màgia, l'encant, la joventut), és una rosa pansida, tal com ens recorda quan ella el sorprén masturbant-se en un somni ("que pasa, soy el único al que aún le corre sangre por las venas?"jaja).
En aquell somni se li apareixien precisament els pètals, la fantasia, els pètals morts, lluny de la rosa, el desig buit. El desig xoca frontalment amb la realitat: tampoc és l'amiga animadora i potent de la seua filla allò que busca...

La rosa amb els pètals de color roig viu de passió.

la rosa o el pètal???

2008-12-11T20:32:00.004+01:00

Com sabeu a la peli és el color roig l'element clau. Encara que segons la forma en què s'utilize suggreix una cosa o altra. Per una banda tenim roig-rosa sencera: perfecció, bellesa, fred, perill a punxar....per altra banda tenim pètals: moviment, dinamisme, desig, caos, proximitat, intimitat...
I si extrapolem açò a la situació del protagonista, vèiem una clara relació en com s'utilitza el color roig i les roses. La seva dona representa la rosa sencera, aquella que talla les roses amb les tisores (tisores, castració), descriu perfectament la insatisfactòria vida sexual de la parella. Els pètals suposen tot el contrari, el desig carnal que li desperta aquella jove que es converteix en la font de les seues fantasies, el seu caos...i potser la seua destrucció?

Albert quina anàlisi li fas tu a la peli sota aquest punt de vista que et presente?

Sabeu que a Wikipedia li ha eixit competència?

2008-12-11T11:08:00.002+01:00

Sí, sí... com llegiu...Ahir llegia a Le Monde diplomatique, que Google, l'altre gegant del "món internet", ha llançat Knol, la seua pròpia plataforma encinclopèdica d'accés lliure. Aquest nou projecte de Google assegura que convocarà a grups de coordinadors acadèmics perquè els continguts i articles esopontanis siguen regulats per especialistes. Els creadors de Knol diuen que no pretenen ser una encliopèdia fast food, com ho és wikipedia. Per contra Jumbo Wales el creador de Wiki (després de fer-se multimilionari amb els negocis borsàtils) afirma que l'objectiu de Google és ampliar el mercat publicitari en Internet. Bé ja veurem com funciona Knol i quins resultats ens dona... Ara, tampoc esperem que acumule la suma de sabers que haja creat l'home des dels temps remots de la Biblioteca d'Alexandria...

Albert estem aconseguint fer més de tres entrades per setmana....Insòlit

[més que parèntesi: disculpeu] NO ES OTRA ESTÚPIDA PELÍCULA AMERICANA

2008-12-10T00:52:00.004+01:00

No sé per què ha vingut, però no s'equivoqueu:

ÉS UNA ALTRA ESTÚPIDA PEL·LÍCULA AMERICANA!!

American beauty, per començar

2008-12-10T00:44:00.005+01:00

Look at me jerking off while I listen to country music. I hated this shit when I was growing up. Funny thing is, this is the high point of my day. It's all downhill from here

Al començament de la pel·lícula: "Aquí me tienen, cascándomela en la ducha. Para mí, el mejor momento del día. A partir de aquí todo va a peor.

I passen les coses...Mentides sostingudes, fantasies (moltes vegades que es queden en fantasies, i no en realitats possibles) i més.
En continuarem parlant...ho deixem obert...

Trencant la rutina...

2008-12-08T14:23:00.002+01:00

Albert, ja que has decidit parlar de futbol al nostre blog, també ho faré jo, però només amb la condició de rèplica. No sé que esperaves del partit, creies que el València anava a guanyar davant del Barça de Guardiola? Els jugadors ho són de bons, però és què on estiga Pep les coses van molt millor...Bé més que fer una valoració en quant a tàctica i jugades (que no ho pretenc), demostraré el meu suport a Guardiola, que des de sempre he pensat que faria molt pel Barça...jeje. Bé espere que després d'açò el blog torne a la seua normalitat. Ja sabeu a eixa línia mísitica que el caracteritza...jajaj

Fins demà - 4-0 i roçant el ridícul

2008-12-07T01:14:00.007+01:00

Després d'un 4-0 i gairebé 40 minuts lluitant amb Google i Blogger per recuperar la contrasenya, ja hem CONTEMPLAT prou per avui...(supose que la gent del Barça haurà gaudit...però és què no hi ha hagut rival...)
Es tanca la persiana, encara que per dir açò no calia fer cap entrada...

La por marca els límits

2008-12-01T02:20:00.007+01:00

És la història d'una renúncia, la renúncia d'allò que sents, del que et fa feliç, per la convenció. O per les circumstàncies, per la comoditat, per covardia.
Al final -i és d'açò del que es parla a En la ciudad sin límites, del final-, tot ve a ser el mateix. I ve l'arrepentiment, i tota la força que transmet, després de tants i tants anys aguantant, sofrint, atrapada, atrapat.
La història interessa i crea una intriga. I al final -i sempre- ens convida a viure sense límits; la llibertat.

Estàs malalt d'amor?

2008-11-30T20:04:00.005+01:00

A l'edat mitjana l'amor estava considerat com una malatia, com una pèrdua de llibertat que podia acabar inclús en la mort d'aquell que el patia.
...El moment en què Tirant coneix la suggerent princesa Carmesina li causa una impressió inoblidable. La seua joventut, els seus pits...faran que desencadene en Tirant símptomes com el mal de cap, inapetència, amnèsia...Tirant no sabia el que tenia...prompte s'adonà que patia una de les pitjors malalties que podia patir un cavaller com ell...Estava malalt d'amor...
"No vullau més turmentar la mia persona", li diu Tirant al seu cosí Diafebus, "que jamés sentí tan greu mal com ara sent"

Si es noteu aquests símptomes no ho dubteu; esteu malalts d'amor!

Ja ha arribat la neu!!!!

2008-11-29T14:53:00.005+01:00

FA MOLT DE FRED A BOCAIRENT!!!

Aquest any s'ha adelantat moltíssim, ja feia anys que no nevava abans de gener o febrer (mesos més freds de l'any).... Doncs bé a les imatges podeu veure que la neu ja ens ha visitat i sembla que tornarà en breu... ja que les temperatures no fan més que baixar..

--Abrigueu-vos molttttíssim....sinó es constipareu com jo... Passeu un bon cap de setmana gaudint de la neu!!!!!--

Violència

2008-11-17T01:29:00.004+01:00

Funny Games és una pel·lícula alemanya de Michael Haneke de 1997. El 2007 el mateix director va rodar la mateixa pel·lícula amb actors i actrius dels EUA i capital de Hollywood -per guanyar més diners, perquè la seua obra arribara a un públic tan complex com el ianqui?.
La pel·lícula és despiadada, el tema ho és. No és només la violència gratuïta i explícita, es palpa la violència implícita d'una societat -que pretén ser la nostra- en cada reacció, encada temor que desemboca inevitablement en més violència.
És un retrat perfecte de la mentalitat de la violència, aquells que es prenen la violència com un joc, un joc divertit, sense conseqüències...

L'art per lart - 1

2008-11-17T01:13:00.003+01:00

Açò és sols un apunt.
Parlar d'art ja implica posar una etiqueta, un límit, a una cosa que potser no en té. L'art pot ser-ho tot, l'obra d'art tot allò que nasca d'una persona. Jo ho ajustaria més, tot allò que transmeta -sensacions, missatges, el que siga-. No sé qui va dir que l'art és comunicació.

Una expressió artística - expressió, es vol transmetre, expressar, comunicar - necessita comunicar-se, necessita que a algú li arribe.
L'art per l'art, és a dir, expressar simplement per expressar, sense pensar en comunicar, en que arribe a algú. Potser, al desitjar que el que expresses no estiga marcat per les pressions externes, es passa a pensar en l'art per l'art.
Sentim l'embolic, però en vindran més ;) jaja

Que seria de nosaltres sense la música?

2008-11-16T22:41:00.005+01:00

La música ens fa sentir vius, ens ajuda a comprendre i conèixer a expressar sentiments i a sentir-ne de nous. El nostre grup preferit, la nostra millor cançó o simplement la música en sí. Res millor que aquesta quan estàs sol, quan estàs amb gent, quan viatges...La música és art i nosaltres ho som a l’escoltar-la...no ho crèieu?

Unes fotos del concert de Bielorrússia i 121db, dos grups valencians, ahir a Bocairent

Kotov

2008-11-10T03:10:00.003+01:00

No heu sentit mai que heu - o voleu - de fer alguna cosa, prendre una decisió important, o triar simplement, però mentrestant sentiu com va passant el temps, i continua passant el temps i quan menys temps queda més inseguretats us venen? El nerviosisme, l'angoixa...I precisament aleshores quan no queda temps decidiu, decidiu qualsevol cosa de les que estàveu pensant, potser era la que volieu, potser l'heu cagada,potser us quedeu en la sensació de que amb més temps ho haurieu fet millor...
El síndrome Kotov. A això es refereix,...potser amb més temps ho hauria dit millor ;)

http://www.youtube.com/watch?v=m2rPMOToMhc

(també és una cançó de Rise Against)

TOGETHER

2008-11-09T19:48:00.004+01:00

Juntos transcorre en una comuna llibertària de Suècia durant els anys 70. Una colla de diferents individus comparteixen junts una peculiar manera de viure. Un sistema alternatiu de conviure amb societat, amb els seus avantatges i inconvenients, però sempre amb l’afecte i humor que distingeixen els éssers humans. Aquesta pel·lícula és el contrapunt, potser una provocació a la nostra societat actual guiada moltes vegades per l’egoisme que el sistema ens marca i ens inculca. Vèiem com alguns dels protagonistes no podran suportar aquest estil de vida i hauran d’abandonar-lo. L’abolició de la propietat privada i la llibertat sexual són els eixos fonamentals d’aquest sistema alternatiu de viure contraposat a l’estructura familiar. Es creen la seua pròpia alienació marcada pel rebuig al sistema socialdemòcrata suec.
El fet que exemplifica i contrasta aquests dos models de viure, és com la germana d’un dels membres que conformen aquesta comuna, és maltractada pel seu marit. Aleshores aquesta juntament amb els seus fills abandonen el nucli familiar i es traslladen a la comuna la qual ja no abandonaran. Açò mostra com el model de família nuclear potser no siga el més idoni, i com el conviure juntament amb altres persones sense barreres ni obstacles pot canviar la percepció que es té del món i evidenciar que sí que es pot viure d’una manera diferent a la imposada.

Sense somni, sense res

2008-11-03T02:06:00.006+01:00

Requiem per un somni. És per vore-la, de veres. Fixeu-vos en la música (de Clint Mansell), que potser ja haureu escoltat. És una espiral de la que els personatges (que quan els veiem, som nosaltres, és impossible que no formen part de nosaltres) no poden eixir. Si lluiten, no ho aconsegueixen. És la droga, l'alienació, la falta d'oportunitats per viure el somni. No hi ha futur. I és molt trist, els estimes. És una pel·lícula dura, forta, potser. Forta, perquè transmet força, quan els veus junts i saben -i sabem- que això és el que realment importa.
Pel somni

Avui contemple Poesia...

2008-11-02T01:14:00.002+01:00

Fa molt de temps, moltíssim, que no llegia poesia. Aquesta diuen, és la gran oblidada, però més bé crec que era una excusa que m’havia autoimposat per a no llegir-ne.
I ara pense amb tots els sentiments perduts, oblidats…morts. Avui he contemplat poesia i he recordat qui sóc, he sentit d’on vinc i he viscut amb tu.

Ara recodem a Vicent Andrés Estellés

PER EXEMPLE

ELS anys de la postguerra foren uns anys amargs,

com no ho foren abans els tres anys de la guerra,

per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres,

per als mateixos hòmens que varen fer la guerra.

La postguerra era sorda, era amarga i feroç.

No demanava còleres, demanava cauteles, i demanava pa, medicines, amor.

Anys de cauteles, de precaucions i tactes,

de pactes clandestins, conformitats cruels.

Ens digueren, un dia: La guerra s'ha acabat.

I botàrem els marges i arrencàrem les canyes

i ballàrem alegres damunt tota la vida.

Acabada la guerra, fou allò de la postguerra.

S'apagaren els riures estellats en els llavis.

I sobre els ulls caigueren teranyines de dol.

S'anunciaven els pits, punyets, sota les teles.

Un bult d'amor creixia, tenaç, a l'entrecuix.

Eren temps de postguerra. S'imposava l'amor;

brutalment s'imposava sobre fam i cauteles.

I fou un amor trist, l'amor brut, esgarrat.

Un sentiment, no obstant, redimí la vilesa

que vàrem perpetrar, innocents i cruels,

plens ja de cap a peus d'obscenitat i fang.

Res, ja, tenia objecte. La guerra, la postguerra...

¿I qui sap, al remat? Sols ens calia viure.

I després de palpar-nos feroçment, brutalment,

arribàvem a casa i dúiem les mans buides,

i encara ens mirem ara les mans buides a voltes,

i ara sentim l'espant que llavors no sentíem

i plorem per aquella puresa que no fou,

per aquella puresa que mai hem pogut viure,

que no hem pogut tastar en cap de banda, mai.

Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles

Heroi de guerra

2008-10-27T15:33:00.006+01:00

Hero of War - Rise Against

Per sentir, més que contemplar. I sentir, la paraula no li ve gran.
Dóna força, al principi, sense entendre res, imagines el sentit, crees el teu propi sentit.

A hero of war
Is that what they see
Just medals and scars
So damn proud of me

L'heroi de guerra, quan torne a casa, estaran tan fotudament orgullosos d'ell.
És sols un exemple de la dominació, enviar a persones a matar persones per interessos dels qui les dominen, utilitzant símbols buits. L'heroi de guerra, que a l'entendre què és la guerra, es caga en ella i sobretot en aquells que la defensen i no moren per aquella bandera, ni tan sols pel seu capital, altres -els herois de guerra- ho fan per ells.
I ací -entre d'altres- hi ha força, contra aquesta mentida de que matar és la via.

Benvinguts -per fi-

2008-10-27T14:36:00.009+01:00

Contemplant pot suggerir moltes coses. Els pensaments que neixen d'una peli, una poesia, un llibre, una cançò...el que volem és parlar de tot allò que ens arriba, aquestes coses que de vegades ens poden passar de llarg però relament al contemplar-les ens poden -i ens volen- fer anar més enllà.